Us donem la benvinguda a Edat i Drets, un projecte que posa el focus en l’edatisme, una forma de discriminació que afecta tant a les persones joves com les grans i que limita drets i oportunitats.
En aquest web hi trobaràs els resultats del projecte desenvolupat entre Catalunya, Moçambic i El Salvador: dades, materials i experiències que conviden a qüestionar estereotips i a construir relacions més justes entre generacions. Un projecte impulsat per la Fundació Main i Descartados ONG, i finançat per l’ACCD (2025–2027).
L’edatisme apareix quan tractem una persona de manera diferent només per la seva edat. Afecta tant les persones joves com les grans i, segons l’OMS, perjudica la salut, el benestar i els drets humans.
No és només una qüestió de prejudicis individuals: les lleis que no protegeixen, els serveis que no s’adapten i els mitjans que repeteixen els mateixos relats també en són responsables. Per això entenem l’edatisme com una vulneració estructural de drets, i no únicament com una mirada personal que cal corregir.
Quines responsabilitats no s’estan assumint al teu entorn — en les lleis, els serveis, els mitjans?
Gairebé mai no apareix aïllat: es combina amb el gènere, la classe social, l’origen o el territori on es viu, i aquesta combinació multiplica l’exclusió. Una dona gran en una comunitat rural no s’enfronta al mateix edatisme que un home jove en una ciutat — les barreres s’acumulen de manera diferent segons qui ets i on ets. Per això aquest projecte també mira l’edatisme des de les interseccionalitats, a Catalunya, a Moçambic i a El Salvador.
Creences simplificades que s'apliquen a tot un grup. Són expressions que classifiquen tot un grup a partir d'una idea que normalment és falsa o exagerada. Vivim envoltats d'estereotips que s'expressen a la televisió, al cinema, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Sentiments o actituds basats en aquests estereotips. Aquests sentiments o actituds solen manifestar-se en forma de: a por, ira, aversió, incomoditat, desdeny o fins i tot odi. Aquestes emocions poden estar profundament arrelades i influir en els pensaments, els comportaments i les interaccions d'una persona amb membres del grup estigmatitzat.
Quan els prejudicis es converteixen en decisions i accions concretes.
📲 Àudios infinits
📹 Videotrucades sorpresa
📸 Mems reenviats
👨👩👧👦 Grup familiar actiu 24/7
💥 Que no la facin servir com tu no vol dir que no en sàpiguen.
👉 Les aplicacions es dissenyen per a un únic tipus d'usuari. Les administracions digitalitzen tràmits sense acompanyar ningú. Accedir als serveis digitals és un dret, no un examen d'habilitat.
📚 Hi ha qui estudia
💼 Hi ha qui treballa
🧠 Hi ha qui està intentant organitzar-se
😵💫 I moltes persones fent el que poden
Això no va de joves 💥 va de com mires
👉 Quan falten oportunitats reals de feina o de formació, la sortida fàcil és culpar la generació. La precarietat té causes estructurals, no biogràfiques.
🔥 Colors
💃 Estil propi
✨ Personalitat
💥 L'edat no ve amb codi de vestimenta
👉 Vestir lliurement també és un dret.
👉 Continua tenint experiència, capacitat i dret a continuar aprenent
👉 Pot aportar tant com qualsevol altra persona
👉 L'edat no defineix el valor professional
👉 Negar formació per l'edat és discriminació laboral disfressada de sentit comú. El dret a continuar aprenent no caduca.
👉 Algunes persones ho són
👉 Altres n'estan aprenent
👉 Altres, com a qualsevol edat, no ho són
💥 El problema no és l'edat.
👉 La desconfiança envers el jovent també s'escola en contractes, lloguers i crèdits més difícils d'aconseguir. Que et donin una oportunitat no hauria de dependre de la teva edat.
👉 Cadascú té el seu ritme
👉 L'espai públic és de totes les persones
👉 No tothom té pressa
👉 Semàfors que canvien abans de poder creuar, bancs que desapareixen de les places: l'espai públic es dissenya per a un únic ritme. Moure's al propi ritme també és un dret.
🎓 Formació
💼 Ganes
🧠 Capacitat
💥 L'únic que no té és l'edat que s'esperaven
👉 Més que la seva edat, és la teva mirada.
Anticipar la desconfiança no és inseguretat, és experiència acumulada: pacients, col·legues o superiors que dubten del seu criteri per la seva edat, no per la seva formació. Que una professional jove hagi de demostrar el doble que algú més gran no és un tret seu — és un patró que les institucions haurien de corregir.
🚶♀️ capaç
💪 activa
🧭 amb dret a triar
🚫 Excloure es pot confondre amb cuidar, però si no preguntes, no estàs cuidant:
👉 decideixes per una altra persona
👉 Decidir per una persona gran sense preguntar-li no és cura: és paternalisme. L'autonomia no té edat.
👉 Treure-li valor
👉 No donar-li veu
👉Aquest compliment amaga una sospita: que a una persona jove se li suposa fer-ho pitjor. Demanar experiència per a donar la primera oportunitat deixa a la joventut fora de l'ocupació, i això no és un criteri de mèrit: és una barrera d'entrada.
L’edatisme no viu en un sol lloc: apareix en com ens parlem internament, en com ens parlem entre persones i en les normes que organitzen la vida en societat. Aquestes són les seves tres cares:
Compte! En una mateixa expressió hi poden conviure diverses formes d’edatisme.
Totes les persones tenim biaixos. Aquest test no jutja, convida a reflexionar.
Vols saber què diu la llei? Consulta el marc jurídic sobre l’edatisme a Catalunya, Moçambic i El Salvador
“Descartados: una història contra l'edatisme” és un curtmetratge documental sobre l'edatisme i la situació de les persones grans a El Salvador.
Vídeos guanyadors del concurs juvenil “Així ens veuen, així som”
Un estudi sobre les condicions de vida de les persones grans a Catalunya.
Estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Treball Social recullen els principals resultats del treball autoreflexiu de les persones joves participants en el concurs de vídeos.
Materials educatius per a l'aprenentatge de competències de pensament crític.
Dades i resultats principals de l'estudi sobre la representativitat de les persones grans a la premsa catalana.
Una història contra l’edatisme
En una comunitat rural d’El Salvador, un grup de persones grans s’organitza per defensar els seus drets i construir una vida més digna, i s’enfronta a barreres que van de l’abandonament institucional a la manca d’accés als serveis bàsics.
A través de les seves històries quotidianes, el documental mostra l’edatisme com una vulneració de drets amb conseqüències molt concretes —en l’accés a la salut, a l’habitatge, a la participació social— i com una de les formes de discriminació més esteses i invisibles de la nostra societat.
Tot i que la història passa en una petita comunitat rural d’El Salvador, el que n’emergeix va més enllà de les seves fronteres.
A partir d’aquestes vides sorgeix una pregunta que travessa totes les societats: quin lloc reservem a les persones grans i què diu això del món que estem construint?
